CINC. Es sòns dera Nhèu

Els somnis a mig fer volen pel cel, abandonats i oblidats, com un polsim invisible i lleuger. Esperen la temperatura, la nevada. Esperen, en definitiva, el moment de tornar cap a baix en forma de flocs de neu. Diuen que cada un d'aquests flocs porta el somni de nou, el somni de neu, tota la seva essència i tota la seva màgia. Allà on cau, allà es mor. Però si cau al cap d'una persona, el floc es desfà i entra dins seu. Així comença una nova vida, breu però intensa, dins els marges d'un nou cos, dins els límits d'un desconegut. Una gota d'aigua freda al cap, el somni d'un altre, una visió aliena i gairebé virtual. Un home es va adormir, no fa gaire, mentre escrivia. O potser va ser al revés...